Tot seguit transcriveixo literalment la defensa que el meu amic i company Batis fa de l’estratègia d’Esquerra i que em va enviar per e-mail. Des de la discrepància amb alguns dels seus arguments, reconec que el seu comentari es molt assenyat i que enriqueix el debat independentista.
Fa sis anys vam haver de decidir tots plegats si recolzàvem la decisió que havia pres l'Executiva Nacional de fer un tripartit d'esquerres (encara amb en Carretero a dins). Em va costar moltissim decidir-me, però un cop "autoconvençut", sempre he pensat que com a mínim tindrien el meu recolzament per 2 o 3 legislatures.
Evidentment tinc molts dubtes i moltes coses no m'agraden, però una cosa tinc clara, no podem anar canviant d'idea (o estratègia) cada setmana. No ho trobo seriós i la societat civil tampoc ho trobaria. Vam fer una "aposta", encara que no era de l'agrat de tothom, i desgraciadament hem d'esperar a veure com acaba la partida.
Fa sis anys el pinyol de la present executiva nacional d'ERC va decidir governar amb el PSC perquè va creure que podria "forçar la catalanitat" d'aquest partit polític posant-lo a la màxima institució catalana (enfangant el PSC amb les decisions de país i no sols deixant-la arraconada als ajuntament i en conseqüència a les diputacions). El PSC controla pràcticament el 50 % dels vots catalans, la majoria d'aquests vots provenint de l'inmigració espanyola dels anys 50-70. Es a dir, es podria dir que és un vot ètnic i difícil de fer-lo canviar d'opinió. Per tant, a priori semblava possible fer entendre als dirigents del PSC que Catalunya no podia continuar amb l'expoli econòmic, social i cultural que estava patint. Fins i tot es podria pensar que seria més fàcil que fer-ho entendre a l'electorat del PSC. Res és pot fer en aquest país sense tenir en compte al PSC. La segona estratègia possible hauria estat fer un bloc a la basca (nacionalistes contra no nacionalistes, es a dir, pacte ERC i CiU). Sempre hi he estat en contra, tot i que evidentment també tinc els meus dubtes. De totes maneres, no sembla que al País Basc els hagi anat massa bé, crec.
Evidentment tinc les meves misèries i pors de que aquesta aventura sigui la correcte i de ben segur que es podria haver fet molt millor, però suposo que seran els historiadors i cronistes qui decidiran si el país va encertar agafant aquesta via d’integració "socio-política". No crec que nosaltres tinguem una perspectiva prou amplia com per poder decidir si la vam encertar.
Però al meu entendre hi ha uns resultats que són ja patents. En tant sols 6 anys (que encara que ens sembli que faci dècades, són els anys que fa des del primer tripartit) el concepte d'independència ha sortit del mon celestial de les utopies per passar a ser una opció possible i terrenal que es pot discutir a qualsevol foro sense estridències. Els mateixos socialistes la respecten com opció, sense evidentment compartir-la. Segon resultat: llegiu l'Avui del present i compareu-lo amb l'AVUI de fa 4 anys. Llegiu el PUNT! Ha estat un canvi que fins i tot em sorprèn a mi. Els diaris ens segueixen matxacant, però no té color i el respecte cap a ERC és ara tremendament superior a la falta de respecte (insultant, al meu entendre) que ens tenien fa 4 anys. Això només té un nom "haver estat a PODER" per poder fer-se respectar (que no vol dir controlar els mitjans). Tercer resultat: crec que ERC s'ha guanyat bastant de respecte entre els professionals de la societat civil (empresaris, sindicats, cultura, ensenyants, etc). Si els militants d'ERC no tinguéssim la pell tant fina, crec que es podria dir que l'acció de govern del dia a dia dels nostres consellers no és tant dolenta.
L'estratègia del Grup Godó (i del outlaters de CiU) juguen a l'estratègia de vendre que ERC ja no és independentista. Estic totalment en desacord amb això, i em sap greu quan nosaltres mateixos fem aquest comentari (segurament en part induït per la premsa). Tota la gent d'ERC (diria que un 99.9999%) té un sol ideari, que és l'independència, el mateix ideari que comparteixen els seus dirigents. Cap altre partit pot dir el mateix. Els que diuen que ERC ja no és independentista estan jugant a la divisió i a l'afebliment del nostre ideari.
Penso que deixar ara a l'executiva amb el cul enlaire no és de rebut (en al•lusió a la proposta de referèndum d’EI). Sols en cas que tinguéssim indicis seriosos que l'executiva és corrupte, faria el pas de deixar-ho córrer. Mentrestant, i tot i que sovint hi discrepo, crec que els haig de seguir donant el suport que pugui.
Batis
Fa sis anys vam haver de decidir tots plegats si recolzàvem la decisió que havia pres l'Executiva Nacional de fer un tripartit d'esquerres (encara amb en Carretero a dins). Em va costar moltissim decidir-me, però un cop "autoconvençut", sempre he pensat que com a mínim tindrien el meu recolzament per 2 o 3 legislatures.
Evidentment tinc molts dubtes i moltes coses no m'agraden, però una cosa tinc clara, no podem anar canviant d'idea (o estratègia) cada setmana. No ho trobo seriós i la societat civil tampoc ho trobaria. Vam fer una "aposta", encara que no era de l'agrat de tothom, i desgraciadament hem d'esperar a veure com acaba la partida.
Fa sis anys el pinyol de la present executiva nacional d'ERC va decidir governar amb el PSC perquè va creure que podria "forçar la catalanitat" d'aquest partit polític posant-lo a la màxima institució catalana (enfangant el PSC amb les decisions de país i no sols deixant-la arraconada als ajuntament i en conseqüència a les diputacions). El PSC controla pràcticament el 50 % dels vots catalans, la majoria d'aquests vots provenint de l'inmigració espanyola dels anys 50-70. Es a dir, es podria dir que és un vot ètnic i difícil de fer-lo canviar d'opinió. Per tant, a priori semblava possible fer entendre als dirigents del PSC que Catalunya no podia continuar amb l'expoli econòmic, social i cultural que estava patint. Fins i tot es podria pensar que seria més fàcil que fer-ho entendre a l'electorat del PSC. Res és pot fer en aquest país sense tenir en compte al PSC. La segona estratègia possible hauria estat fer un bloc a la basca (nacionalistes contra no nacionalistes, es a dir, pacte ERC i CiU). Sempre hi he estat en contra, tot i que evidentment també tinc els meus dubtes. De totes maneres, no sembla que al País Basc els hagi anat massa bé, crec.
Evidentment tinc les meves misèries i pors de que aquesta aventura sigui la correcte i de ben segur que es podria haver fet molt millor, però suposo que seran els historiadors i cronistes qui decidiran si el país va encertar agafant aquesta via d’integració "socio-política". No crec que nosaltres tinguem una perspectiva prou amplia com per poder decidir si la vam encertar.
Però al meu entendre hi ha uns resultats que són ja patents. En tant sols 6 anys (que encara que ens sembli que faci dècades, són els anys que fa des del primer tripartit) el concepte d'independència ha sortit del mon celestial de les utopies per passar a ser una opció possible i terrenal que es pot discutir a qualsevol foro sense estridències. Els mateixos socialistes la respecten com opció, sense evidentment compartir-la. Segon resultat: llegiu l'Avui del present i compareu-lo amb l'AVUI de fa 4 anys. Llegiu el PUNT! Ha estat un canvi que fins i tot em sorprèn a mi. Els diaris ens segueixen matxacant, però no té color i el respecte cap a ERC és ara tremendament superior a la falta de respecte (insultant, al meu entendre) que ens tenien fa 4 anys. Això només té un nom "haver estat a PODER" per poder fer-se respectar (que no vol dir controlar els mitjans). Tercer resultat: crec que ERC s'ha guanyat bastant de respecte entre els professionals de la societat civil (empresaris, sindicats, cultura, ensenyants, etc). Si els militants d'ERC no tinguéssim la pell tant fina, crec que es podria dir que l'acció de govern del dia a dia dels nostres consellers no és tant dolenta.
L'estratègia del Grup Godó (i del outlaters de CiU) juguen a l'estratègia de vendre que ERC ja no és independentista. Estic totalment en desacord amb això, i em sap greu quan nosaltres mateixos fem aquest comentari (segurament en part induït per la premsa). Tota la gent d'ERC (diria que un 99.9999%) té un sol ideari, que és l'independència, el mateix ideari que comparteixen els seus dirigents. Cap altre partit pot dir el mateix. Els que diuen que ERC ja no és independentista estan jugant a la divisió i a l'afebliment del nostre ideari.
Penso que deixar ara a l'executiva amb el cul enlaire no és de rebut (en al•lusió a la proposta de referèndum d’EI). Sols en cas que tinguéssim indicis seriosos que l'executiva és corrupte, faria el pas de deixar-ho córrer. Mentrestant, i tot i que sovint hi discrepo, crec que els haig de seguir donant el suport que pugui.
Batis
Escrits
2 comentaris:
Batis totalment d’acord en tot l’article menys en el punt en referència a EI, sota el meu humil punt de vista aquest corrent intern neix a conseqüència de la davallada de vots de ERC, es un corren crític com existeixen en tots els partits, amb aires de renovar i motivar de nou als mes de 300.000 electors que ens han deixat de votar, per altra banda ens obrim un altra porta per en un futur realitzar altres coalicions amb altres partits ... els estatuts de ERC o diuen molt clar mes de 1000 volts (un 10 % dels militants) per convocar un referèndum intern, requisit que es va assolir en un temps record però que des de la seu nacional s’ha obviat .. i això ? segons afins al corrent actual pq 1.000 militants no poden decidir fer canviar l’estratègia d’un partit, dons per aquest argument no es tindria que haver creat el tripartit, no ?.
Jo creia que plantant el pinyol en el 2003 aniríem a mes i que ens convertiríem en el partit que assolis la llibertat per Catalunya, segueixo creien en ERC però veig que tots el partits necessiten una renovació si no encara tindríem al Colom la Pilar o el Hortala ... la gent s’acomoda al poder i s’acostumbra a la bona vida, per cert no entenc el pq ara es planteixe canviar els estatuts per eliminar el sistema actual assembleari ...
Personalment crec que així no anem en lloc cada cop es creen mes partits i plataformes independentistes (us imagineu ara una CUP a Bigues i Riells?) ? sempre m’he preguntat pq el independentisme Català ha estat tan dividit, únicament el CiU n’havia ajuntats uns quants però o va utilitzar per els seus interessos personals - econòmics ... la meva conclusió es que fins que no surti un líder, o algun que ens uneixi o tenim clar i que arraconar als de EI com s’està cometent un error històric
Pd: Ricard enhorabona per el boc i disculpeu si no he donant xifres o dades molt exactes
Salut i Llibertat
Francesc M.
Francesc M, el parèntesi en que s'esmenta a EI és meu, interpretant la opinió d'en batis.
Publica un comentari